Història de la pizza

HISTÒRIA:

L’origen de la paraula pizza no és clar, apareix citat per primera vegada l’any 997 en llatí medieval. A Nàpols al segle XVI s’anomenava pizza a un tipus de galette plana de pa.

En aquell temps, la pizza s’utilitzava com un sistema de prova per saber si la temperatura dels forns era l’adequada, era un plat de gent pobra que es venia als carrers i no era considerat una recepta de cuina. Abans del segle XVII la pizza es cobria amb una salsa blanca que posteriorment va ser substituïda per l’oli, formatge, tomàquets o peix. El 1843, Alexandre Dumas va descriure la diversitat d’ingredients posats a sobre de la massa de pizza. El juny de 1889, per tal d’honorar la reina consort d’Itàlia, Margarida de Savoia, el cuiner napolità Raffaele Esposito creà la “Pizza Margarida”, una pizza guarnida amb tomàquets, mozzarella formatge i alfàbrega, que representaven els colors de la bandera italiana. Ell va ser el primer a incorporar formatge a la pizza. La seqüència exacta a través de la qual els gustosos pans plans medievals mediterranis van passar a ser les pizzes actuals no està del tot establerta.